Ronda Guinardó, 220, 08041 Barcelona Tel. 933019563 - info @ almecija-advocats.com - www.almecija-advocats. com

2 d’abril de 2012

Estafa.-- Exclusió de la responsabilitat de la víctima.

El Tribunal Suprem, a la Sentència de 15 de març de 2012, desestima els recursos de cassació formulats per quatre condemnats pel delicte d'estafa i confirma íntegrament la sentència de l'Audiència Provincial de Santa Cruz de Tenerife que els va condemnar a pena de 6 mesos de presó i multa i a indemnitzar la víctima amb la quantitat de 132.222,66 euros.

La Sentència fa unes consideracions molt interessants sobre la victimodogmàtica i la culpabilització que en base a aquesta doctrina es fa de la víctima , concloent que el principi de confiança  i bona fe negocial que regeix a l'ordenament jurídic, no es troba absent quan es tracta d' un delicte d'estafa. La llei no fa excepcions i per tant no obliga al perjudicat a estar més previngut en aquest delicte que en altres, de manera que la tutela de la víctima tingui diversos nivells de protecció.


Els recurrents consideren que no hi havia engany, ja que la víctima tenia formació universitària i experiència com a empresari. No obstant això el Tribunal considera que engany, va ser absolutament idoni i suficient i va crear en el perjudicat, una representació que no es corresponia amb la realitat.


Les maniobres fraudulentes desplegades pel conjunt dels acusats compleixen amb el judici de previsibilitat objectiva, doncs, era previsible per als acusats i deliberadament buscat per ells que amb aquestes maniobres es generaria un error en el perjudicat que motivaria un acte de disposició.


Una cosa és l'exclusió del delicte d'estafa de supòsits de "engany bast", o de "absoluta falta de perspicàcia, estúpida credulitat o extraordinària indolència", i una altra que es pretengui desplaçar sobre la víctima d'aquests delictes la responsabilitat de l'engany, exigint un model d'autoprotecció o autotutela que no està definit en el tipus ni es reclama a altres infraccions patrimonials.

El Tribunal matisa algunes consideracions sobre l'anomenada "victimodogmática", doctrina que desplaça la responsabilitat sobre el perjudicat en supòsits penalment típics en què ha concorregut negligència de la víctima, exigint-li la seva autotutela, concloent que no es pot aplicar aquesta doctrina. 

Per això, amb l'excepció de casos de insuficiència o inidoneïtat de l'engany, en termes objectius i subjectius, o d'adequació social de la conducta imputada, l'aplicació del delicte d'estafa no  excloure's mitjançant la culpabilització de la víctima amb específiques exigències d'autoprotecció, quan la intencionalitat de l'autor per aprofitar-se patrimonialment d'un error deliberadament induït mitjançant engany pugui estimar-se prou acreditada, i l'acte de disposició s'hagi efectivament produït, consumant-se el perjudici legalment previst.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada